LES NOSTRES RECEPTES!

Aqui teniu les receptes que hem preparat a l'escola Sant Jaume de la fep.

	Primer plat	Segon plat	Postre
	Fideus a la cassola	Canelons de carn	Crema Catalana
Ingredients	500 grams de vedella ,1 ceba , 2 dents d’all , 1 rajolí d’oli , 1 tomàquet madur , 250 g de fideus , 1 picada ametlla , avellana , pinyons , pa , 2 fulles de de llorer , sal i una mica de vi.	Un paquet de canelons,¼ Kg de carn de porc ,¼ kg de vedella, i ceba, alls,i tomàquet, i raig de conyac ,herbes aromàtiques (farigola,sajolida ),sal i oli (o llard)Per a la beixamel : i la llet ,5 cullerades de farina, nou moscada, mantega i ceba.	4 rovells d’ous,150 g de sucre o 100 g si no os agrada tant dolça, ½ litres de llet,1 decilitre de llet freda,20 g de midó ( si no es troba,maizena),1 canó de canyella,pell de llimona.
Elaboració	Picar l’all, la ceba i el tomàquet pelat. Sofregir tot això amb una mica d’oli fins que tingui un color daurat. Afegir la carn en trossos petits.Ofegar amb una mica de vi i continuar movent amb la cullera. Afegir la picada i les fulles de llorer. Posar el brou fins cobrir la carn i deixar que es vagi fent poc a poc . Una vegada estigui feta la carn afegir més brou, és necessari quan estigui bullint afegir els fideus. Bullir tot junt 7-9 minuts i posar la sal. Llestos per menjar.	Rostiu tota la carn amb els alls,les cebes,les herbes aromàtiques i un tomàquet petit.A mig rostir,tirar una mica de conyac.A continuació,guardeu el suc del rostit. Trinxeu la carn amb una mica de llet.2.Bulliu els canelons en una olla amb aigua,un raig d’oli,i sal.Quan estiguin bullits,poseu-los en l’aigua freda per preparar-se la cocció.Esteneu-la en un drap de cuina perquè s'escorrin. Fregiu-los amb la pasta preparada, en una safata untada amb mantega. Aboqueu la beixamel per damunt dels canelons.A sobre escampeu-hi el formatge ratllat i la mantega introduir tot al forn a uns 200º, al final , torreu-los al gratinador.Per 4 persones.45 minuts-50 minuts.	Posem el foc ½ desprès de la llet amb la pell de llimona.Traiem del foc quan arranquin el full i coleu-la. Batem els rovells d’ous amb el sucre. Deixeu el midó amb els dec i litre de llet freda. Barregeu la llet calenta amb els ous el sucre el mido i poseu-la al foc.Coure a foc ben baix, remenant fins que comenci a espessir.Anirem amb compte que la crema no arribi a bullir.Poseu-la en un plata fonda o be en plats o cassoletes individuals. Temps 30 minuts.

Les nostres receptes!

Nosaltres, des de la comarca del Barcelonès, hem decidir recomanar-vos aquests plats que podreu degustar d'una manera especial a la ciutat de Barcelona ja que ens ha estat molt difícil trobar receptes típiques de la nostra comarca. 

	Primer plat	Segon plat	Postres
	Paella catalana al Port Olímpic	Calçots al restaurant del Caliu de l'Eixample	Xocolata desfeta al carrer Petritxol
Ingredients	·         1 Sípia petita (amb la seva salsa) ·         1 Calamarcet ·         2 Escamarlans ·         6 Gambetes ·         1 troç de rap ·         Un grapadet de musclos ·         Un grapadet de cloïsses ·         1 Ceba tendra petita ·         3 o 4 Grans d'all Un trosset de pebrot vermell ·         Un trosset de pebrot verd ·         2 Tomàquets madurs petits ·         2 o 3 tassetes ,de les de cafè, d'arrós bomba ·         Una copeta de vi blanc sec ·         Fumet ·         Oli d'oliva verge extra ·         Sal ·         Un polsim de pebre(opcional)	X Calçots -          Per a la salsa… 1 cap d'all escalivat 1 all cru 100 g. d'ametlles torrades i pelades. 30 g. d'avellanes torrades i pelades 4 o 5 tomàquets madurs escalivats 80 cl d'oli d'oliva arbequina 1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre 1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermell. sal	8 cullerades ben plenes de xocolata ratllada 1,5 l de llet 4 cullerades de sucre Melindros (o alguna altra pasteta per sucar)
Elaboració	Posem la paellera al foc amb un bon raig d'oli d'oliva i saltem lleugerament les gambes i escamarlans, prèviament salats, perquè deixin anar una mica del seu sabor en l'oli. Seguidament fem el mateix amb la sípia i el calamar. A continuació, sofregim una mica la ceba a foc molt lent. Quan tinguem la ceba una mica feta, hi posem el pebrot i l'all, tot ben picadet. I altre cop a fer xup xup una bona estona. Pasada una estoneta i quan ja tinguem els anteriors ingredients del sofregit una mica fets, hi afegirem el tomàquet, pelat sense llavors i triturat. Després d'un altra bona dosis de paciència, que és la base d'un bon sofregit, haurem aconsseguit que agafi un to marronet. Ara serà el moment de posar-hi la sípia i el calamar. Li donem un tomb i li tirem el vi blanc, una mica de fumet i ho deixem coure tot plegat amb un altra bona dosis de paciència, perquè se'ns estovin una miqueta. (xup,xup,xup,xup.....) D'altra banda així aconsseguirem una base o "marca" per la paella molt més confitadeta i gustosa. En aquest punt li hem afegit la salsa de la sípia. Ha arribat el moment de tirar-hi l'arròs i remenar-lo una estona perquè ens quedi ben rossejat, així aconsseguim que quedi ben suelto i per altra banda ens agafi més color. Seguidament hi tirem el fumet bullint, al cual li hem afegit el suc dels musclos i les cloïsses, que haurem obert abans una mica al vapor, per evitar que alguna portés sorra i ens fes malbé l'arròs. (Dos mides de fumet i una mica més per cada mida d'arròs.) Ho deixem bullir uns 4 minuts a foc fort i seguidament enfornem a uns 200º, uns 12 minuts més. A mitja cocció, hi afegim el marisc, que ja tenim una mica cuit, i si li posem al començament, se'ns pasaria de cocció. El treiem del forn i el posem 4 minutets més al foc viu, apaguem, el tapem 3 o 4 minuts amb paper d'alumini (recordo que antigament es feia amb paper de diari) per deixar-lo reposar una mica i ja tindrem l'arròs llest!	En un morter primer posarem la sal al gust. Després picarem els alls. Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes. Picarem els tomàquets madurs. Afegirem l'oli poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l'oli la podrem fer més espessa o més clara). Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell.	Poseu una olla al foc amb la llet. Quan arrenqui el bull, tireu-hi tots els ingredients, barrejats abans en un bol amb una mica de llet o aigua i passant-ho per un colador a fi d'evitar els grumolls. Remeneu-ho contínuament i deixeu-ho coure uns minuts, ja que, si no, s'agafaria. No pareu de remenar, a foc ben baix. Serviu-ho tot seguit. Acompanyeu-ho dels melindros.

Menú Vedruna Artés. Bon profit!

Llegenda Vedruna-Artés

Llegenda de la cabra d'or

Hi havia una vegada uns viatjans que transportaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit.Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca.
Però quan eren a Artés, un poble de la comarca de Bages, un grup de lladres els van robar tota la riquesa que transportaven.Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjans, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues.Una d'elles és la del campanar vell d'Artés, que ha estat reconstruïda no fa gaires anys.Els pobres viatjans, amb  la resta de camperols, buscaven pertot arreu desesperats.Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós.Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats.Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba.
Actualment molta gent continua intentant trobar aquest tresor tant inquietant,sobre el qual circula el rumor següent: "Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes."

LLEGENDA DEL SERPENT DE MANLLEU

Temps era temps, a Manlleu, hi vivia un Serpent molt gros que es cruspia tot el que veia. Aquest animal, que solia estar a la Devesa, tenia una cabellera i a damunt del cap hi portava un diamant molt valuós i brillant.

Un bon dia, un xicot que es deia Pere, va agafar el diamant del Serpent mentre aquest bevia aigua al riu. En Pere va marxar corrent cap a casa seva i va amagar el diamant a sota un morter. El Serpent, que volia recuperar el seu tresor va morir ofegat al voltant del morter.

En Pere mostra el diamant a tota la gent. Junts, ho celebren amb crits d'alegria!

Més informació http://www.serpentmanlleu.cat/

Llegenda de Santa Eulàlia

Llegenda de Santa Eulàlia

La llegenda de Santa Eulàlia està formada per un conjunt de relats que, amb algunes variants expliquen la vida d'una noia Cristiana nascuda al segle III al barri de Sarrià (Barcelona). Ella fou molt solidària amb els pobres i, a l'edat de 13 anys, va ser engarjolada i durament castigada per haver demanat que s'aturés la persecució i maltractament dels cristians.

L'Eulàlia, mentre era a casa seva, cuidava les oques que s'hi criaven, per aquest motiu, al claustre de la catedral de Barcelona hi ha de forma permanent 13 oques, tantes com els anys que tenia quan va morir. Les oques són de color blanc com a símbol de la seva puresa.

LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE BELLVITGE

Hola a totes i a tots!
Som l'escola Sant Jaume de la fep i us explicarem la llegenda de la Mare de Déu de Bellvitge.
Esperem que us agradi!

Un dia dos pastors que estaven al camp cuidant les seves ovelles van veure com de sobte va caure un llamp sobre una bonica olivera que tenien al costat. Llavors el jove pastor amb el tros de fusta que havia trencat el llamp, va decidir esculpir una Mare de Déu.

Al cap d’una estona van aparèixer uns lladres que els van robar sis ovelles i la Mare de Déu i els van deixar lligats a un arbre. De sobte van arribar uns soldats que van deslligar els pastors i van perseguir els lladres. Els lladres es van veure tan perduts que van decidir desfer-se de la Verge tirant-la dins d’un pou.

Anys desprès, aquell pou va quedar ben cober d’herbes. I un home que passava per allà li va preguntar a un pastor que cuidava els seus bou on era Malvitgie. De cop es van sobtar en veure com un bou furgava el terra i no volia marxar. En acostar-se van trobar una Mare de Déu.

Van decidir portar-la al poble, a cas del jove pastor. I un cop allà l’home va decidir portarla a Torre Blanca perquè la pogués veure el rector. Un cop allà el rector i els monjos mentre parlaven d’on col·locar-la la Verge va desaparèixer.

El mateix jove que va trobar la Verge, mentre cuidava els seus bous va veure una llum prop d’un bou i va tornar a trobar la Mare de Déu. I correns va anar al poble a explicar el miracle.

La gent va creure que la Mare de Déu volia quedar-se en aquell poble,Malvitge i per això la van començar a fer una capella. Per tot arreu es va escampar que la Verge feia miracles i tothom va voler col·laborar en la construcció de la capella ajundant d’alguna manera.

El poble va començar a construir la capella. La fama de la Verge havia arribat a tot arreu. I un cop finalitzada la capella, les riuades van fer-la malbé. Així que van decidir aixecar les parets per tal de millorar la capella. Però no van aixecar el campanar i això va fer que quedés molt baixet.Els beneficis de la Verge van ser tants que van decidir canviar el nom de Malvitge per Bellvitge.

Amb el temps els avis continuen explicant aquesta llegenda als seus nets. I de com aquesta hermita i Mare de Déu han continuant petint les guerres, incendis, inundacions...Però com sempre els hospitalencs han conservat la Mare de Déu de Bellvitge.

Amb el temps s’han continuat fent festes i danses al voltant de l’hermita. I malgrat les desgràcies que ha petit la capella i la verge, continuen fent la seva funció: protegir a tots els hospitalencs. Per això celebrem el dia de les Mares de Déu trobades.